Molt bones,
Primer de tot fer una salutació a tots els membres del
CEAR, als actius i als passius, je, je, je.
Sóc la parella del Dani, l’Amaranta, seguidora del CEAR, gairebé
component a un nivell d’aficionada i animadora dels components del CEAR.
Li vaig demanar al Dani poder fer l’entrada al blog de la
34a Cursa El Corte Inglés per aprofitar i fer una crida...
Una crida a tots els components del CEAR, que per qüestions
familiars, de salut o professionals han deixat una mica de costat de fer travessies,
duatlons, curses... a que s’animin a participar en aquests tipus
d’esdeveniments més populars (on no és necessari l’entrenament) i animin a la seva gent més propera (dona, parella,
fills, animals de companyia...) a fer esport d’una manera més passiva, sense
forçar el cos i així poder gaudir d’un dia maco amb gent que li agrada
passar-s’ho bé fent esport.
Començo:
34a Cursa El Corte Inglés, 1ra de Daniela, 3ra de Dani i 2na meva i 65.453 participants.
Durant la setmana la previsió de la meteorologia de
diumenge no era massa bona, deien que plouria...per sort no va ser així.
El dia es va aixecar sense cap gota d’aigua, feia sol i
havien alguns núvols, crec que un dia perfecte, ni massa sol, ni massa fred,
una mica de vent però es suportava bé.
Érem un grup de 4 més la nena i a última hora solament
quedaven el Dani, la nena i jo.
Vàrem calcular malament el temps per arribar des de casa
a l’estació de F.F.C.C. per poder sortir de Rubí a les 8:58h i poder arribar a
Plaça Catalunya a les 9:32h, un pèl justos però calculant la gent que hi havia
inscrita pot ser que a aquella hora encara estiguessin sortint per la meta.
No va poder ser així, ja que com dic vàrem calcular
malament i vam perdre el tren direcció a Barcelona.
Tot i així, vàrem arribar a l’estació i casualment ens
vam trobar amb una parella d’amics amb
el seu nen (un mes més gran que Daniela) que també anaven a la cursa i que
també havien perdut el tren, mala sort o el destí?
Vam arribar a Barcelona, els nens estaven tranquils i no
semblava que ens poguessin fer passar un mal dia. Sortint de l’estació vàrem
anar cap a la sortida, passant per sota d’un inflable, el rellotge marcava que
anaven endarrerits com 30 minuts aproximadament, veiem la cua de la cursa, vam
començar a caminar pel recorregut d’aquesta quan de sobte i amb tota la raó del
món, els agents de policia ens van avisar que havíem d’anar cap a la vorera
perquè estàvem fora de la cursa.
Des de la vorera vam veure el camió que marcava el fi de
la cursa i vam decidir fer un esprint i poder ficar-nos dintre i així va ser,
vam començar a córrer, els nens anaven en els seus cotxets agafats als costats
com si estiguessin en una atracció, va ser molt divertit.
Amb una velocitat mitja de 5,1 km/h (base dades
endomondo Dani) anàvem fent kilòmetres, els nens per sort al kilòmetre 3 aproximadament es van adormir, tranquil·lament
anàvem avançant a gent de tot tipus, fins i tot vam avançar al Sr. Damià Roig,
atleta de 105 anys i una senyora amb 90 anys, crec que més que una cursa és una
festa on preval el bon rotllo.
Sense cap impediment ens acostàvem a la meta, tot i que
vam tenir que retallar el recorregut a l’arribada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc
ja que hi havia un embossament a la porta i amb els cotxets era impossible
poder passar per l’estadi sense perdre els nervis (van ser uns 400m), també ens
va impressionar la gent que van tenir que assistir la Creu Roja i la poca
previsió en els avituallaments, ja que se’ls hi va exhaurir l’aigua.
Tot i així, amb els nens ja desperts, la cursa va
finalitzar per nosaltres, 10,80
km en 2 hores i 6 minuts.
Va ser un dia maco i de bon rotllo, on vàrem poder gaudir
tots tres del que tant li agrada al papi de la Daniela, l’esport.
Espero que l’any que bé puguem gaudir de la companyia de
Santi, Aisha i la seva petita que ve de camí, així com la del Jaume, la Marta, el Jose
i la Carmen, i si més no, estaria molt bé que s’animessin la Virginia, en Mateo,
el germanet/a que ve en camí i en Ramon que segur que li agradaria fer-la, no
ho dubto.
Ups! Em deixo a la Nina!
Salutacions a tots i fins aviat!
Amaranta
